Resultats de la cerca

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de…

El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del…

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars

Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificat, per clàusula expressa de qui li encarregà l’obra, com a tallista, decorador i arquitecte de la capella del Santíssim de Canet de Mar 1955 i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona 1939, i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès 1962 Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls Fou el decorador de l’avantllotja…

Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap…

Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de…

L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de Sant Pere i l’església de Sant Pere de Mogrony El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892   Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les dones lactants…

L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons la tradició,…