Resultats de la cerca

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

Traducció del terme grec Theotokos , que correspon al títol mariològic més antic, als Països Catalans aquesta expressió ha prevalgut sobre altres d’equivalents, i és emprada també com a simple interjecció

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…

La festa se celebrava el 16 d’agost i posteriorment el 26 de juliol

De família basca, l’any 1956 ingressà a la Companyia de Jesús Després d’una estada al Salvador, estudià enginyeria a la Universitat de Saint Louis, als Estats Units, i teologia a Frankfurt Ha escrit nombrosos llibres, entre els quals cal destacar Resurrección de la verdadera Iglesia Los pobres, lugar teológico de la eclesiología 1984, Compañeros de Jesús El asesinato-martirio de los jesuitas salvadoreños 1989 i Qué queda de la teología de la liberación 1997 La Congregació per a la Doctrina de la Fe li cridà l’atenció per algunes de les seves proposicions, considerades inadequades i…

Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1948, fou enviat a la província del Pròxim Orient i s’establí a Beirut, on el 1961 fou ordenat de prevere de ritu armeni i on, posteriorment, fou professor de lingüística a la Universitat Jesuítica de Sant Josep Provincial del Pròxim Orient 1974, intervingué en molts contactes ecumènics Rector del Pontificio Istituto Orientale de Roma 1981, el 1983 fou elegit prepòsit general de la Companyia de Jesús, fet que clogué el període d’interinitat que s’havia obert el 1981 amb la dimissió del pare Pedro Arrupe L’any 2008 fou rellevat del càrrec pel…

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles com La reina…