Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Llerena
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al peu de la serra de San Bernardo.
L’abundància de pastures ha afavorit la ramaderia bestiar de llana L’agricultura també s’hi ha desenvolupat cereals i oliveres, principalment, tot i que ocupa un segon terme La indústria és derivada alimentària i vinculada amb la fabricació de materials de la construcció Conserva part de les muralles Hi destaquen l’església de Nuestra Señora de Granada i la de de Santiago
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
Massi Team
Ciclisme
Equip de competició de BTT.
Vinculat al Club Ciclista Palou de Granollers, nasqué el 2005 Aplegà un grup d’especialistes de primer nivell de camp a través i descens com la campiona del món Margarita Fu-llana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud, més Anna Villar, Israel Núñez, Francesc Carnicer i Eloi Gispert en camp a través i Ivan Oulego i Pasqual Canals en descens
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Xining
Ciutat
Capital del sheng de Quinghai, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368
Auloron
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament dels Pirineus Atlàntics, França, a la confluència dels gaves d’Aussau i Aspa, que formen la riera d’Auloron.
Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions
ras de Conques
El ras de Conques
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Alt Urgell (2.136 m), prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras
Rio Grande
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil, vora el riu del mateix nom, que porta les aigües de la Lagoa dos Patos a l’Atlàntic.
El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport
llama

Llama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels tilòpodes
, de la família dels camèlids, que arriba a fer 115 cm d’alçada a la creu, de tronc esvelt, coll llarg, cap petit amb el musell afuat, orelles llargues i amples, cua curta i potes primes.
Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina
moher
Indústria tèxtil
Pèl llarg de la cabra d’Angora (Capra hircus angorensis) que es cria principalment a Turquia, a l’Àfrica del Sud, als EUA i en alguns països d’Europa.
És anomenat també llana d’Angora Aquest pèl és molt llarg fins a 300 mm, lluent, sedós i generalment d’un blanc pur, encara que n'hi ha una varietat de color bru És emprat com a fibra tèxtil en la fabricació del peluix, d’imitacions de pells, de fils de fantasia, de teixits de novetat, de perruques, etc Actualment, hom en fa imitacions amb materials sintètics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina