Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
gra
Gra de la pell
Patologia humana
Petita tumoració vesicular o papulosa de la pell, normal o patològica, que per l’aspecte recorda les llavors dels cereals.
Hom anomena grans de Porta les granulacions formades per un pilot de capillars sanguinis, i grans grocs els que es troben dins el pus i en els cultius d'actinomicosi
hidrosembra
Agronomia
Sembra en què s’utilitza l’aigua a pressió com a mitjà de distribució de llavors i d’adobs, conjuntament.
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
pinyol
Botànica
Part interna llenyosa d’un fruit carnós, que sol correspondre a l’endocarpi o a les llavors de testa dura.
rascle
Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
alvèol
Anatomia vegetal
Petita concavitat existent en una superfície, per exemple, al receptacle de les compostes o a l’episperma d’algunes llavors.
mongeta seca
Alimentació
Agronomia
Cadascuna de les llavors d'una mongetera contingudes dintre una tavella, que es consumeixen seques i separades de la tavella.
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
finès | finesa
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles que parlen llengües del grup baltofinès i que ocupen l’àrea corresponent a la costa bàltica oriental, Finlàndia i Carèlia.
Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi des del 1917 i el 1991, respectivament, i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat La resta han estat russificats
Gabriela Mistral
Gabriela Mistral
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena.
Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric