Resultats de la cerca

A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat

La UNESCO designa com a Reserves de la Biosfera l'Alt Túria, àrea de 67080 hectàrees compartida entre el País Valencià i la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, i la vall del Cabriol, de 421000 hectàrees compartides pel País Valencià i les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Aragó El mateix dia aprova l'ampliació de la zona marina declarada Reserva de la Biosfera de Menorca, que passa de 71000 hectàrees 1993 a 514000 hectàrees, cosa que la converteix en la reserva marina més gran del Mediterrani

Oficial de la marina mercant, lluità contra Carles I durant la guerra civil Almirall, participà en la primera guerra contra Holanda 1652-53 i el 1655 fou enviat per Oliver Cromwell a les Antilles Ocupà Jamaica, però, vençut a Santo Domingo, fou empresonat 1655 i es retirà a Irlanda Més tard lluità a les ordres del duc de York, el futur Jaume II, en la segona guerra contra Holanda 1665-67 Fou l’autor de diversos manuals de navegació i de tàctiques navals, molt utilitzades per la marina anglesa

De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt De fet, però, el 1762, la governació d’Alcoi figurava amb una demarcació que comprenia Alcoi, Banyeres de Mariola, Benifallim i Penàguila, de l’Alcoià tot el Comtat, excepte Alfafara Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Relleu de la Marina i Silla, de la Marina Baixa Aquesta demarcació fou suprimida definitivament…

Pel principi d’Arquimedes el seu pes equival al pes de la nau, i hom el mesura sempre en tones mètriques Hom ha de distingir entre el desplaçament en càrrega o total , que és el pes de la nau quan la línia d’aigua és la línia de màxima càrrega línia de surada superior o de càrrega , i el desplaçament en rosca o d’alleujament , quan el vaixell va completament descarregat En la marina de guerra, on els vaixells tenen un pes pràcticament constant, el desplaçament és la característica principal d’una nau, mentre que en la marina mercant és més important l'arqueig

En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en…