Resultats de la cerca

Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a la successió i l’herència en el dret civil, democratitzaren aquesta institució…

El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble,…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…

Filla d’Isnard de Sabran germà de sant Ausiàs i de Margarida de Villehardouin filla de Guillem II, príncep d’Acaia Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca , senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de…

Filla de Guillem X d’Aquitània, es casà l’any 1137 amb Lluís VII de França , el qual acompanyà 1147-49 a la segona croada El concili de Beaugency 1152 anullà el matrimoni, i aquell mateix any es casà amb Enric Plantagenet Enric II d'Anglaterra Aliada amb el seu primer marit, ajudà la revolta dels fills del segon contra llur pare, el qual la confinà en presó, on restà quinze anys El 1200 anà a Castella per assistir a les noces de la seva neta Blanca de Castella amb Lluís VIII de França Dona enèrgica i intrigant, tenia també una gran cultura i promogué, a França i a Anglaterra,…

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i…

Esportivament formada a Catalunya, arribà a ser número 1 del rànquing espanyol de tennis Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona 1899, destacà en el pàdel Guanyà set Campionats de Catalunya per equips 1998-2001, 2003, 2004, 2005, cinc per parelles femenines amb Marta Cano 2000, 2001, 2002, 2004, 2005 i dos per parelles mixtes 2001, 2003 Individualment, fou número 1 del rànquing català 2001-03 i guanyà el Màster Català 2002 També guanyà aquesta competició en dobles 2003, 2004, 2005 amb M Cano Amb la selecció catalana, assolí dos Campionats d’Espanya 2006, 2007 Després de retirar-se,…

Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà…

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada,…