Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Eusébio

Eusébio
Futbol
Nom amb el qual fou conegut el futbolista portuguès d'origen moçambiquès Eusébio da Silva Ferreira.
De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…
Enzo Cucchi
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim Museum de Nova…
Federico Zuccari
Pintura
Pintor italià.
Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb PFontana diverses…
Nicolò Fontei
Música
Compositor i organista italià.
El 1638 era organista a l’església de Santa Maria de Crocichieri, a Venècia El 1640 competí amb Giacomo Arrigoni, Pietro Francesco Cavalli i Natale Monferrato pel carrèc de segon organista a Sant Marc de Venècia Perdé el lloc en favor de Cavalli, però continuà residint a Venècia, on estrenà la seva única òpera coneguda, Sidonio e Dorisbe , el 1642 Es traslladà a Verona i el 1645 succeí Simone Zavaglioli com a mestre de cor de la catedral Hi ha indicis que el 1647 entrà al servei del duc de Màntua Escriví els seus dos primers llibres Delle bizzarrie poetiche a 1, 2, 3 voci per a la cantant…
Giovanni Battista Velluti
Música
Cantant castrat italià.
Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G Meyerbeer És…
Otelo Saraiva de Carvalho
Militar
Política
Polític i militar portuguès.
Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials del 1980 al…
Josep Galceran de Pinós i de Pinós
Història
Tercer marquès de Santa Maria de Barberà.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VIII d’Este
).
Senyor de Ferrara 1293-1308 i de Mòdena i Reggio 1293-1306 Fill gran i successor d’Obizzo II Aliat amb els gibellins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense 1296-98 El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibellins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya li foren tramesos set-cents mercenaris catalans i aragonesos, comandats…
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Editor i segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria
marquesat
Títol, dignitat o ofici d’un marquès.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina