Senyor de Ferrara (1293-1308) i de Mòdena i Reggio (1293-1306). Fill gran i successor d’Obizzo II. Aliat amb els gibel·lins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense (1296-98). El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria. El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibel·lins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya; li foren tramesos set-cents mercenaris catalans i aragonesos, comandats per Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat . També hagué de lluitar contra els seus germans Aldobrandino (II), que el succeí (1308), i Francesco, senyor de Rovigo.