Resultats de la cerca

Destacat republicà en la revolució del 1868, mantingué en “El Mercantil Valenciano” diverses campanyes contra la monarquia restaurada i fou copropietari del periòdic Fou regidor 1879-85 i diputat a corts 1893

Doctor en filosofia, es dedicà al periodisme i escriví moltes narracions per a joves i novelles costumistes per al poble Usà el pseudònim Otto von Schaching Les seves obres més importants, però, són una Geschichte des gallo-fränkischen Unterrichts- und Bildungswesen von den ältesten Zeiten bis auf Karl den Grossen ‘Història de l’ensenyament i formació gallofranca des dels temps més antics fins a Carlemany’, 1892, recentment reeditada, un opuscle sobre Die Grafen von Barcelona von Wifred I bis Ramon Berenguer IV ‘Els comtes de Barcelona des de Guifré I fins a Ramon Berenguer IV’, 1889 i una…

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1978, 1979, 1991, vuit amb timoner 1979, 1981-84, 1991 i dos amb timoner 1981, 1982 Obtingué una medalla d’or en els Jocs Mediterranis en vuit amb timoner 1979 i també fou olímpic a Moscou 1980, en quatre amb timoner, i a Los Angeles 1984, en vuit amb timoner

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, i posteriorment passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops de 50 m lliure 1982, 1988 dos cops de 100 m lliure 1982, 1984 i un cop de 200 m lliure 1984 Fou set vegades campió d’Espanya a l’hivern, de 50 i 100 m lliure 1986 i a l’estiu tres cops de 50 m lliure 1985, 1986, 1988 i dos cops de 100 m lliure 1985, 1987 També fou recordista estatal tres cops de 50 m lliure 1986, 1987,…

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, d’on passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou un cop campió de Catalunya de 100 m lliure 1988 i tres cops d’Espanya 50 m lliure 1992 100 m lliure 1986 i 100 m lliure 1987 També fou cinc vegades recordista estatal tres cops de 4 × 100 m lliure 1990, 1991, 1992 i dos cops de 4 × 200 m lliure 1985 Fou 40 vegades internacional i participà en els Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Té la medalla de serveis distingits de…

Fou diverses vegades campió de Catalunya una vegada en 400 m 2005, tres vegades en 800 m 2003, 2006, 2007 i dues vegades en 800 m en pista coberta 2003, 2004 Sempre competí pel GEiEG de Girona, entitat en la qual també fou entrenador de mig fons i de fons

Davanter format al planter del FC Barcelona, jugà a l’equip filial durant quatre temporades Debutà a primera divisió el 9 de setembre de 1984 amb motiu de la vaga de futbolistes professionals Fou traspassat al Figueres 1988-89 i, posteriorment, a l’Osasuna 1989-94, on disputà 137 partits en la màxima categoria Després jugà al Marbella i el Gavà, on es retirà el 1999 Fou internacional en tres ocasions