Resultats de la cerca

Fundat el 1926, la seva cursa més representativa fou la Pujada a Vallvidrera, que es disputà per primera vegada l’any 1927, i anualment a partir del 1930 El 1928 organitzà el primer Campionat de Catalunya de velomotors al velòdrom de Sants També organitzà diverses excursions motoristes, proves de regularitat, proves femenines i mixtes, i al final dels anys vint fou el primer club a practicar motopolo o futbol en moto Desaparegué poc abans d’esclatar la Guerra Civil Edità mensualment la revista Motorista Club Barcelona a partir del 1927, que informava de l’actualitat de les competicions del…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…

N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’…

És catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou director de la revista Límits , de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990 Féu collaboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana 1995 de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística 1984, Debat sobre la normalització lingüística 1991 i Elementos de lingüística 1996, juntament amb altres…

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional…

Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…

El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el…