Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Wilhelm August Lay
Educació
Pedagog alemany.
Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921
silvicultura
Silvicultura
Ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.
La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l’ecologia, l’entomologia, l’economia, la fitopatologia, etc, s’ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n’impedeix les explotacions abusives
efecte estrogènic
Ecologia
Efecte que tenen determinats contaminants sobre la diferenciació i el dimorfisme sexual dels animals.
Hom ha demostrat 2002 que l’atrazina, un herbicida, provoca endarreriments en el desenvolupament sexual i hermafroditisme en poblacions naturals d’amfibis Concretament, aquest efecte ha estat observat en Rana pipiens i Xenopus laevis L’atrazina indueix l’activació d’un enzim, l’aromatasa, que catalitza la transformació dels andrògens en estrògens
vector
Biologia
En enginyeria genètica, agent en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat
àcid palmític
Química
El més abundant dels àcids carboxílics saturats presents en la constitució dels greixos vegetals i animals.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 63°C i bull a 352°C, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per saponificació de l’esperma de balena i dels greixos naturals És emprat en la manufactura de sabons i en l’obtenció de palmitats metàllics
teobromina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en un gran nombre de plantes i, en particular, en el cacau.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i alcohol i insoluble en l’èter, que se sublima a 290°C i es fon a 351°C Presenta caràcter amfotèric, i origina sals que es descomponen en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta lleugers efectes estimulants i acció diürètica
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc
nitrat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en aigua i glicerol i poc solubles en alcohol, que es fonen a 308°C.
Hom l’obté per tractament de l’àcid nítric amb carbonat potàssic i també a partir de les seves fonts naturals caliche Té aplicació com a oxidant, fertilitzant, en la indústria del vidre i en la de la ceràmica, com a reactiu en química analítica, en medicina i com a agent conservador
descomposició en factors primers a ℤ
Matemàtiques
.
Propietat del conjunt dels nombres enters ℤ, segons la qual tot enter no nul pot expressar-se d’una manera única en la forma b=sp 1 a 1 p n a n , on s=1 o -1, els p i són nombres primers diferents, i els a i són nombres naturals no nuls
Eduard Reyes i Pròsper
Botànica
Botànic.
Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina