Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
pagell dentó
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de 30 cm, que és de color vermellenc i té els ulls marcadament grossos.
És comestible i habita a la Mediterrània, allunyat de la costa
pa de gavina
Zoologia
Esponja de la classe de les demosponges, de l’ordre de les hadromerines, de color més clar que el cranc pelfut es col·loca damunt seu i aguanta mitjançant l’últim parell de potes, que són dorsals.
La utilitza com a disfressa per a passar desapercebut dels seus depredadors
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
ou
Closques d'ou
© Malcolm Storey
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels màctrids, de 6 a 7 cm d’amplada màxima.
Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
orgue de mar
Zoologia
Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris, de l’ordre dels estolonífers, els pòlips del qual formen esquelets tubulars paral·lels units a intervals per plaques transversals, la qual cosa dóna al conjunt de la colònia un aspecte molt semblant al dels tubs d’un orgue.
L’esquelet anomenat políper , té un color roig viu a causa de l’acumulació de sals de ferro Habita a poca fondària als oceans Índic i Pacífic, contribuint a la formació de barreres madrepòriques
oreneta cua-rogenca
oreneta cua-rogenca
Agustín Povedano (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 18 cm, que té les parts superiors de color blau fosc metàl·lic i les inferiors i el carpó ocracis.
Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
pota de cavall
Micologia
Bolet de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor de 3 a 7 cm d’ample, atenuat en una mena de peduncle.
El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible
porcellana
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels ciprèids, marins, caracteritzats pel fet de tenir la closca oviforme, amb les voltes invisibles, i l’obertura molt estreta, gairebé com una escletxa, i mancada d’opercle.
Habiten a les mars temperades i càlides, especialment a les mars tropicals, on assoleixen unes mides considerables A la Mediterrània hi ha diverses espècies de Cypraea, de mida petita