Resultats de la cerca

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Durant la seva joventut recollí llegendes i cançons populars Escriví poesies que reflecteixen la seva vida interior i la seva religiositat, i alhora el paisatge i la vida de Westfàlia Entre el 1841 i el 1842 escriví Gedichte ‘Poemes’, obra dividida en dos grups Fels, Wald und See ‘Roca, bosc i llac’ i Heidebilder ‘Quadres de la landa’ Publicà Das geistliche Jahr ‘L’any litúrgic’, 1861 i Die Judenbuche ‘El faig jueu’, 1842, narració costumista on barreja elements de misteri i de llegenda

Collaborà a diverses publicacions periòdiques locals amb contes i poemes dispersos Fou assídua participant en nombrosos jocs florals i certàmens locals, en els quals obtingué diversos premis Publicà els poemaris Elvira, poemes les amoroses empremtes i allò que no torna 1950, Tribut al paisatge i fonts d’Olot 1953,  De l’amor i la desamor 1954, Jardí poètic 1975 i  Enfilant cançons, plec de poemes inèdits 1993 També publicà les obres de teatre En Tòfol i l’Agneta  1944 i  Las muñequitas  1944

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Deixeble d’Abraham Bloemaert, sojornà a Itàlia 1643-47, al servei del cardenal Pamphili futur papa Innocenci X De tornada 1647, s’establí a Utrecht, on fou delegat del gremi de pintors 1649 Pintor convencional de ruïnes italianitzants, excellí com a retratista i, sobretot, per les seves natures mortes Entre els seus deixebles destaquen Nicholaes Berchem, Melchior d’Hondecoeter i, sobretot, el seu fill, Jan Weenix Amsterdam 1640 — 1719, creadors de la gran natura morta decorativa de l’època, amb fons de cel i de paisatge

Deixeble de Mas i Fontdevila Prengué part en els certàmens barcelonins del 1888, el 1894 i el 1896 Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excellents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per a veure com era el Sitges del seu temps Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat —secció Maricel— i especialment en nombroses colleccions sitgetanes Era oncle de Joaquim Sunyer

Assolí el càrrec d’historiògraf de construccions La seva obra Entretiens sur les vies et les ouvrages des plus excellents peintres anciens et modernes 1666-88, en bona part d’acord amb Charles Le Brun, sobreposava la còpia d’estàtues antigues, el dibuix i la figura al dibuix del natural, al color i al paisatge, respectivament Considerà la utilitat i la bellesa gairebé sinònims Hom el té per un teòric poc original, perquè seguí Poussin, però és el més representatiu del programa artístic de l’Académie Française

Conreà especialment el retrat i el paisatge Inicià la seva carrera dins l’impressionisme el 1892 Establert a França, a Roquebrune, i sota la influència i l’amistat de HMatisse, es passà al fauvisme Malgrat aquesta estada a França, des del 1913 exposà regularment a la Gallerie Giroux de Brusselles i no perdé el contacte amb Bèlgica, on tornà definitivament l’any 1930, i s’establí a Rixensart A partir d’aquell moment adoptà un estil decoratiu El pintor i la seva muller 1946

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat