Resultats de la cerca

A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es…

Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Viladecavalls Tingué categoria parroquial, que conserva en el nou emplaçament de la Colònia Jorba El lloc és documentat des del 965, i l’església apareix citada el 1063 el 1067 la trobem com a parròquia El 1092 trobem una donació per a l’obra de l’església, però l’edifici de l’antiga parròquia no conserva res de l’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Santa Maria, al lloc d’Orriols No degué passar de capella rural El lloc d’Orriols i l’església apareixen esmentats el 1093 com a Sant Pere de Juríols a la parròquia de Santa Maria d’Oló el 1175 torna a ser citada Fora possible que l’actual edifici, sota l’arrebossat, conservés una gran part de la construcció romànica

Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…

És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…

Aquesta església es trobava situada dintre l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Caraüll, encara que avui el seu antic terme parroquial forma un enclavament del municipi de Muntanyola, al sector oriental del d’Oristà, al qual estigué sempre vinculat Durant un període tingué funcions parroquials per passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà El castell d’Oristà apareix documentat l’any 1908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat d’Osona, al castell d’Oristà El lloc de…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de…