Sant Genís de Caraüll (Muntanyola)

Aquesta església es trobava situada dintre l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Caraüll, encara que avui el seu antic terme parroquial forma un enclavament del municipi de Muntanyola, al sector oriental del d’Oristà, al qual estigué sempre vinculat. Durant un període tingué funcions parroquials per passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà. El castell d’Oristà apareix documentat l’any 1908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat d’Osona, al castell d’Oristà. El lloc de Caraüll i l’església de Sant Genís es troben documentats l’any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic i als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d’Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials de l’església de Sant Genís apareixen documentades a partir de l’any 1060 i en les relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la consegüent despoblació degueren motivar la desaparició d’aquestes atribucions; aleshores passà a formar part de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà. Així en les llistes de parròquies del bisbat de l’any 1361 i 1438 ja no hi apareix, però la dependència de la parròquia d’Oristà no es constata fins al 1612, que se la considera com annexa i el 1627 clarament figura com a sufragània, però tenia fonts baptismals i fossar. El segle XVIII es feu una església nova a uns vint minuts de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l’antiga totalment enrunada.