Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Bartolomé Ramos de Pareja
Música
Compositor andalús.
Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut
comtat de Sinarques
Història
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponç, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda
baronia de Toga
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs.
Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino
baronia de Vallmoll
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles (Alt Camp).
Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig
comtat de Pavies
Història
Títol concedit el 1625 al fill del comte d’Aranda, Antonio Ximénez de Urrea y Enríquez, primer marquès d’Almonesir, senyor de Pavies, Matet i Alfima, virrei de Sardenya, perquè el portessin els primogènits d’aquest marquesat.
Passà als Alagó, als Homodei, als Moura i als Pio de Savoia, els quals el donaren a la capella de la Concepció per a beneficiar Fou concedit el 1792 a Juan Manuel de Sarria y Cárdenas amb la nova denominació de comtat de Casa Sarria Dels Sarria passà als Tejada, als Spholinger i als Hidalgo
comtat d’Ofalia
Història
Títol concedit el 1776 al general Bernardo O’Connor y O’Phaly
.
Passà als O'Brien i als Salabert, marquesos de la Torrecilla La darrera descendent dels Salabert es casà amb Narciso de Heredia y Begines de los Ríos, segon comte d’Heredia-Spinola i primer marquès d’Heredia No tingueren fills i el títol passà als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i als Medina
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
Requesens
El castell de Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de…
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…
Joan Marí i Cardona
Historiografia catalana
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981, Santa Eulàlia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina