Resultats de la cerca

Ha estat admesa progressivament en la pràctica escolar de tots els països Les resistències actuals obeeixen a la limitació tradicional de l’escola a l’element masculí de les classes dirigents o a concepcions religioses La primera aplicació pràctica fou duta a terme als EUA, d’on s’estengué a Europa A Catalunya l’aplicaren les Escoles Modernes de Ferrer i Guàrdia 1901 i l’Escola Horaciana 1905 de Pau Vila, entre d’altres

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Practicà el golf al Club de Golf Sant Cugat i al Club de Golf Llavaneres i, el 1971, fou un dels impulsors del Club de Golf Vallromanes Fou president d’aquest club durant onze anys 1975-85 Posteriorment fou president de la Federació Catalana de Golf 1984-95, promocionà la pràctica del golf en l’àmbit infantil i juvenil El Campionat interclubs boys-girls de Catalunya porta el seu nom, així com un torneig social del CG Vallromanes

Conegut per les sigles CETAF, practica les diferents especialitats de tir, tant a l’aire lliure com en sala Disposa de tiradors de totes les edats que participen en el Campionat d’Espanya, de Catalunya, la Lliga Catalana i lligues socials Organitzà el Campionat de Catalunya en sala 2009 i el Campionat de Catalunya a l’aire lliure 2010 Destaca Elena García, campiona de Catalunya amb arc compost Practica el tir al camp de La Salle

Fundat l’any 1929, és un dels més antics de Catalunya Practica el billar francès o de caramboles en totes les especialitats També juga al billar americà, que es practica a manera d’entrenament Durant els anys seixanta destacà Pere Ramon Santerico Participa en el Campionat de Catalunya de primera i segona categoria Organitzà diverses edicions del Campionat de Catalunya de quadre 47/1 1985, 2001, 2004 Anualment organitza el Trofeu Les Santes de billar a tres bandes

Membre del Club Natació Banyoles, practicà tant l’especialitat de pista com la de fons El 2009 fou subcampió de Catalunya en la prova de 500 m en C1 i campió en C2 fent parella amb Enric Sánchez El mateix any guanyà la Copa Catalana de 10 km en C1 a Deltebre i la Copa d’Espanya de marató en C2 També practicà el caiac polo i participà amb l’equip de Banyoles a la Lliga

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d’Eduard…