Resultats de la cerca

Fou campiona de Catalunya en l’especialitat de deu balls, amb Marc Ocaña 2008 i Siscu Pérez 2009, i en la de llatí 2009, 2010, així com campiona d’Espanya en llatí 2010, 2011 Des del 2003 imparteix classes de ball a l’escola Seven Dance, de Barcelona, i el 2007 participà com a professora de ball en el programa de TVE Mira quien baila i com a ballarina en el certamen internacional d’Eurovisió

El 1999 ingressà a l’Acadèmia Sánchez-Casal i ha estat jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona Ha guanyat dos torneigs de Grand Slam US Obert 2004 i Roland Garros 2009, diversos torneigs del circuit professional femení WTA i tres edicions de la Copa Federació amb l’equip rus La posició més alta que ha assolit en el rànquing WTA ha estat la número 2 en individuals 2007 i la número 3 en dobles 2004

Participà 1890-1900 en el grup dels Ambulants En les seves obres, de factura expressionista a base de tocs de pintura amples i decidits, sense detallismes, expressà les inquietuds populars de la seva època Sobre l’Oka 1890, Petit pastor 1928, Les rentadores 1901, Camperola de R'jasan' 1926 Hom en conserva obres a la galeria Tret'akov

Descriví el creixement tumultuós del capitalisme a l’Ural Ural’skikh rasskazakh , ‘Contes de l’Ural’, 1889, la ruïna del poble a mans del capital, la influència corruptora dels diners dins la vida familiar i la descomposició moral Escriví Čerti iz žizni Pepko ‘Trets de la vida de Pepko’, de caràcter autobiogràfic, i Alenuskiny skazki ‘Contes d’Alena’, 1894-97, molt populars entre els infants

Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…

Havia començat a escriure als 14 anys Devenvenskije očerki ‘Narracions rurals’, publicades el 1859 Després d’una llarga inactivitat edità Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1886 Moltes de les seves poesies han estat musicades per çajkovskij i d’altres compositors

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…

Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà en suïcidi