Resultats de la cerca
Es mostren 2045 resultats
Lindsay Anderson
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic anglès.
És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except Christmas ,…
Alberto Campo Baeza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a…
David McTaggart
Ecologia
Dirigent ecologista canadenc.
Esportista destacat en la seva joventut –fou campió de bàdminton del Canadà–, l’any 1960 es traslladà a Califòrnia, on treballà com a constructor immobiliari Adquirí un vaixell per a navegar per la Polinèsia, amb el qual s’afegí a una campanya de protesta contra les proves nuclears franceses a Mururoa, l’any 1971 La seva negativa a abandonar la zona d’exclusió decretada unilateralment per França frenà la realització de les proves i el convertí en un prestigiós defensor del medi ambient, fins el punt que l’any següent participà en la constitució de Greenpeace L’any 1979 uní…
Joseph Kosuth
Art
Artista nord-americà.
La seva dedicació a l’art ultrapassa la realització d’installacions, per les quals és bàsicament conegut, i inclou una tasca com a teòric de la filosofia del llenguatge, comissari d’exposicions, i collaborador en diversos projectes arquitectònics públics i privats L’eix central de la seva obra, englobada dins els corrents de l’art conceptual, es mou al voltant de la investigació de la naturalesa lingüística de l’art i el rol del context social, institucional, etc Entre d’altres mostres, ha participat en les Documenta V 1972, VII 1982 i IX 1992 de Kassel, i a la Biennal de Venècia…
Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea
Història
Militar
Militar.
Comte consort de Ricla, cosí del comte d’Aranda Lluità a Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 i s’hi distingí Ascendit a tinent general, fou capità general de Cuba 1763-65, virrei de Navarra 1765-67 i capità general de Catalunya 1767-72, on substituí el marquès de La Mina Més liberal que aquest, concedí la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja en canvi de 30 000 lliures per a obres públiques restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir En 1772-80 fou secretari de guerra del…
freqüència
Matemàtiques
En una sèrie de N repeticions d’una experiència en què hom estudia la realització o no realització d’un esdeveniment A, quocient entre el nombre d’esdeveniments en què A es realitza i el nombre total d’esdeveniments, N: f=n/N
.
El nombre f és la freqüència o freqüència relativa de l’esdeveniment A
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les estructures…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
Consorci públic que té com a objectiu generar coneixements i eines en l’àmbit de l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per a millorar la planificació i la gestió del medi natural, rural i urbà.
Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments conceptuals i…
La Porta
Dansa i ball
Col·lectiu dedicat a la programació i la investigació en dansa contemporània i noves formes de creació, impulsat per Òscar Dasi i Carmelo Salazar i format el 1992 a Barcelona.
Fins el 2005 la seva activitat regular fou la realització de les Edicions Porta, una activitat d’exhibició de petites peces de coreògrafs internacionals i nacionals que tingué lloc en diferents espais, sobretot la Sala Beckett de Barcelona Amb moltes altres activitats de comissariat, exhibició i debat, dóna a conèixer la creació contemporània al voltant del cos, a més d’investigar sobre els processos de creació i de recepció de les obres i de proposar espais de trobada amb l’artista com a centre Ha difós nous intèrprets i grups, com ara el francès Haïm Adri o el collectiu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina