Resultats de la cerca
Es mostren 2606 resultats
Sethi I
Història
Faraó de la dinastia XIX (1318-1304 aC).
Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or…
Josep Vinyals
Música
Compositor.
Es formà musicalment al monestir de Montserrat sota el mestratge d’Anselm Viola i Narcís Casanoves, i el 1790 hi prengué l’hàbit de monjo benedictí Notable instrumentista de corda —violí i violoncel— i d’orgue, l’any 1792 fou nomenat mestre de l’Escolania, de la qual també fou organista Després de la Guerra del Francès collaborà en la restauració de l’Escolania i en la recuperació d’obres musicals Més tard, fou també organista del monestir benedictí de Sant Benet de Bages Foren deixebles seus Benet Brell i Baltasar Saldoni De la seva producció musical destaca l’obra per a tecla,…
,
Josep Maria Úbeda i Montes
Música
Educació
Organista, compositor i pedagog.
Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben…
,
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Trasibul
Història
Militar
General i polític atenès.
Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a terme la…
pedaler

Pedaler d’un orgue elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de pedals de registració o part d’un instrument que conté aquests pedals disposats en sèrie (pedal).
La lira d’un piano de cua, que fixa els seus dos o tres pedals, es pot considerar un pedaler, però el terme s’aplica sobretot quan el nombre de pedals és més elevat, com en el cas de l’arpa moderna, que en té set, un per a cada nota de l’escala, i d’alguns models d’instruments de teclat És el cas de molts pianos del segle XIX, que podien tenir quatre o més pedals amb funcions diverses, i dels clavicèmbals que les cases Pleyel, Érard i Gaveau posaren en circulació cap a l’última dècada del segle, atenent els suggeriments de Wanda Landowska, pionera de la recuperació d’aquest…
Climent Vidal Solà

Climent Vidal Solà
CRIS
Submarinisme
Pioner de les activitats subaquàtiques a Espanya.
S’inicià en el muntanyisme i practicà la natació com a soci del Club Natació Barcelonades del 1931 Fou un dels fundadors de l’Associació de Pesca Submarina, i l’any 1952 feu la primera immersió amb un escafandre fet per ell mateix També fou fundador del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines CRIS, que presidí 1968-84 Presidí l’Escola de Monitors Nacional i dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme Autor d’ Hombres de otro mundo 1954, el primer manual d’escafandrisme publicat a Espanya, collaborà en les revistes CRIS Revista de la Mar , Rumbo , etc També fou pioner de la…
submarinisme

El submarinista Eduard Admetlla entre taurons a Los jardines de la Reina, al sur de Cuba (maig 2010)
© Eduard Admetlla/Jordi Chias
Esport
Transports
Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.
El submarinisme ha estat practicat per l’home des de sempre primer sense cap mena d’equip, però amb un clar interès de prolongar la seva estada sota l’aigua més enllà del que l’acumulació d’aire als seus pulmons li permetia Els primers equips rudimentaris que hom emprà per a la pràctica del submarinisme daten del 332 aC, en la batalla de Tir, amb finalitats militars Malgrat que hom no deixà d’investigar en aquest sentit durant molts segles, no fou fins al segle XVI que les investigacions augmentaren notablement i foren realitzats diversos models de campana de bus, la primera demostració…
arqueobotànica
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes de vegetals amb la finalitat d’obtenir informació sobre l’ambient, l’economia i la cronologia absoluta de les societats del passat.
Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes
Grup Català de Sociolingüística
Sociologia
Associació científica, constituïda el 1973 a Prada de Conflent per estudiosos procedents d’àmbits diversos (especialment l’acadèmic), compromesos en el moviment de recuperació de la llengua catalana.
En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i Margarit i Francesc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina