Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Antoni Varés i Martinell
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i director de cinema amateur.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec
César Thovar Pérez
Atletisme
Entrenador d’atletisme.
Resident a Sant Boi de Llobregat, l’any 2000 començà a entrenar Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya També ha entrenat Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu, i els atletes Abdeslam Louah, diverses vegades campió de Catalunya en 800 m i 1500 m, Elena Congost, medallista paralímpica 2004 i altres campions de Catalunya en categories inferiors Fou seleccionador català de curses de muntanya i responsable del centre de tecnificació per a joves, juntament amb Kiku Soler
Torderes
Torderes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector SE dels Aspres.
El terme és molt trencat, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, amb l’altitud màxima al roc de Quers 391 m És drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen en el Rard Té una gran importància el bosc alzines sureres i coníferes i el conreu principal és la vinya El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
Museu de la Basílica de Santa Maria de Morella
Museu
Museu fundat el 1946 per tal de protegir el que restava del patrimoni artístic de l’església morellana.
És situat en dependències annexes a l’important conjunt artístic del temple arxiprestal Hi destaca la pintura religiosa, com ara les taules de la visitació, obra de Joan Reixach, de mitjan segle XV, el davallament pintat per Joan Falcó en la mateixa època i el sant Pere in cathedra, considerat un retrat de Benet XIII, el papa Luna Entre les teles barroques destaca una santa cena de Jeroni Jacint Espinosa i un sant Roc d’Urbà Fos Destaca entre la indumentària litúrgica el tern de sant Julià
Nostra Novel·la
Col·lecció de novel·les curtes publicada a València (maig del 1930 - juliol del 1931) amb el patrocini de Josep Bolea, E.Duran i Tortajada i F.Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F.Almela i Vives i l’artística de Josep Sabina.
Setmanal, publicà 60 números, amb texts de MThous, Martí i Orberà, Emili Fornet, Eduard Buïl, LlMartí, LlGuarner, Morante i Borràs, JPeris Celda, Carles Salvador, FCarreres de Calatayud, Vicenta Matalí i d’altres i amb illustracions d’AVercher, Vidal Corella, Pérez Contel, JRenau, Roc Minué, FCarreño, JMateu, etc Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…
Begós

Vista general del poble de Begòs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Xavier Cordomí i Fernández
Folklore
Investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional.
Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”
Santa Maria de Corbera de Llobregat
Art romànic
Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser 1589, el de Sant Roc, etc L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina