Resultats de la cerca
Es mostren 1389 resultats
epsomita
epsomita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de magnesi hidratat, MgSO 4
·7 H 2
O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en abrics en els…
Frederic Caballé i Pintaluba
Música
Baríton.
Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…
,
Emili Coca i Collado
Literatura catalana
Poeta, narrador i dramaturg.
Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí”, “Lo Nunci”, “La Tomasa”, “La Bandera Catalana”, entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular” 1915 Escriví…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
San Juan
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió andina.
La capital és San Juan La delimiten al N i a l’E la província de La Rioja, al S les de Mendoza i San Luis i a l’W la serralada dels Andes S'hi troben tres dels sistemes muntanyosos de l’Argentina la serralada dels Andes, la Preserralada i les serres de la Pampa Clima àrid i sec 88 mm anuals de pluja que incideix en l’aspecte desèrtic del territori Els rius són cabalosos, alimentats per les neus de les altes muntanyes els més importants són el Bermejo i el San Juan La base principal de l’economia és l’agricultura hi predomina el conreu de la vinya, seguit del de cereals Tot i que té recursos…
escalfament global
Ecologia
Procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte hivernacle.
El 1998, la concentració de diòxid de carboni atmosfèric era de 360 ppm d’aire sec, la qual cosa representava un augment del 29% respecte a la concentració d’aquest gas durant l’era preindustrial Per la seva banda, la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmentà en 0,5ºC durant el segle XX El clima del segle XXI serà probablement més càlid que l’actual a causa de l’augment de concentracions dels gasos hivernacle com a resultat de les activitats humanes Les previsions del Panel Internacional sobre Canvi Climàtic IPCC estimen que l’escalfament global per als propers 100 anys serà d…
tamborí
tamborí
© Fototeca.cat
Música
Timbal de mides molt variables, segons els llocs i les èpoques, que hom sol tocar amb una sola baqueta accionada amb la mà dreta.
Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que oscilla entre els 6…
Torneig d’Històrics del Futbol Català
Futbol
Torneig de futbol que se celebra des del 1984 a Barcelona.
És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva Horta 1996,…
Falcón
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, vora la mar de les Antilles.
La capital és Coro Comprèn la península de Paraguaná Al sud, el relleu és format per les serres septentrionals dels Andes veneçolans 1 990 m el pic Cerrón al nord, els rius Tocuyo, Aroa, Güegües i Mitare han reblert, amb llurs alluvions, antics golfs marins El clima és càlid 28°C de temperatura mitjana anual i sec, amb pluges que oscillen entre els 350 i el 500 mm, de nord a sud Des del 1900, la població s’ha triplicat el 1940 s’hi inicià el flux immigratori, provocat pel descobriment de petroli a Paraguaná, on, en el 12% del territori, es concentra la meitat de la població estatal A més del…
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina