Resultats de la cerca

Fou un dels grans directors que, com H von Bülow, F Mottl, G Mahler o R Strauss, marcaren la fi del Romanticisme i l’inici del segle XX De procedència moraviana, tingué una formació austríaca, com era usual en molts músics de la zona A partir del 1866 estudià violí i composició al Conservatori de Viena, tasca que compaginà, des del 1871, amb la de violinista en l’orquestra de la cort, sota la direcció de músics com R Wagner, F Liszt, J Brahms i A Bruckner, entre d’altres El 1878 ocupà el lloc de segon director a l’Òpera de Leipzig i el 1889 acceptà la direcció de l’Orquestra Simfònica de…

Es formà musicalment a Viena i, entre d’altres, estudià amb el compositor Egon Wellesz El seu interès per la musicologia el portà a cercar la màxima fidelitat a les intencions del compositor, aspecte en què excellí especialment com a intèrpret de l’obra d’A Bruckner Estudià privadament amb Felix Weingartner, el qual l’influí molt en el seu estil com a director Convidat habitual de diverses orquestres, especialment europees, també fou titular de la Niederösterreichisches Tonkünstler de Viena 1948-50, de la Simfònica de l’NHK del Japó 1951-54, de l’Òpera de Melbourne 1954-60, de l’Òpera de Linz…

Fou alumne de Gustav Schreck i també de Karl Straube, organista de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on des de molt jove Rabin es feu càrrec de nombrosos serveis religiosos en substitució del seu mestre El 1917 es diplomà al Conservatori de Leipzig Un any després fou nomenat organista de Sant Tomàs Durant la dècada del 1920, la seva fama com a organista i clavicembalista transcendí les fronteres alemanyes, i actuà regularment per tot Europa i Amèrica Parallelament desenvolupà una tasca molt important en el terreny de la direcció de cors, tot dirigint el cor de la Gewandhaus 1933-34 i 1945-…

Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural de la capital…

Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…

Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat

El seu llibre Revelationes constitueix una bona font de l’espiritualitat medieval Influí sobre la mística alemanya i preparà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Cal distingir-la de l’abadessa del mateix monestir Gertrudis de Hackeborn 1232-92 Bé que no ha estat oficialment canonitzada, hom en celebra la festa perquè el papa Inocenci XI la introduí al martirologi romà el 1677 La seva festa se celebra el 15 de novembre

Adoptà l’estil concertant La seva música encara és emprada en la litúrgia luterana Deixà misses, motets, cançons i música de dansa

Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables

Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat