Resultats de la cerca

Fou creat el 1398 per al príncep regent Robert mort el 1419, fill del rei Robert II, i el succeí el seu fill i també regent, Murdoc Stuart, que fou decapitat el 1425 El 1458 fou atorgat al príncep Alexandre mort el 1485, fill del rei Jaume II, que en fou tercer titular i el passà al seu fill, Joan Stuart , a la mort del qual 1536 tornà a revertir a la corona El 1565 fou concedit a Enric Stuart, marit de la reina Maria I, i d’ell passà, el 1567, a llur fill el futur rei Jaume VI Jaume I d’Anglaterra Després el portaren successivament el futur rei Carles I 1600-12, el futur Jaume…

Criat a Sud-àfrica, el 2007 començà la seva trajectòria com a ciclista professional, amb nacionalitat kenyana, en l’equip Konica-Minolta, i el 2008 es nacionalitzà britànic Competí successivament amb els equips Barloworld 2008-09 i, des del 2010, amb el ProCycling Entre altres títols, fou primer al Tour de Maurici 2006, al Giro del Cap Challenge 2 2009, vencedor d’una etapa de la Vuelta a España 2011, d’una etapa del Tour de França 2012, medalla de bronze a la contra rellotge dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, vencedor al Tour de Roumandie 2013, 2014,…

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i…

El seu sobrenom prové de la interpretació, que el feu famós, del paper de Siface, a Scipione affricano de F Cavalli, el 1671 a Roma L’any 1675 fou admès a la capella papal i el 1679 entrà al servei del duc Francesc II de Mòdena Fou contractat successivament per a actuar en diverses ciutats, entre les quals destaquen Venècia, Nàpols, Milà i Londres Participà en l’òpera Nerone de C Pallavicino Venècia, 1679 i interpretà el paper de Mitridate en el Pompeo d’Alessandro Scarlatti Nàpols, 1684 Lloat a la seva època pel seu excepcional talent, fou també durament criticat pel seu comportament…

Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra…

Fundat el 1912 a Brusselles, n’han estat primer violí Alphonse Onnou 1912-40, Antoni Brosa 1940-44 i Rudolf Kolisch 1944-47 Laurent Halleux i Germain Prévost foren segon violí i viola, respectivament, des del principi Fernand Quinet 1912-23 i Robert Maas des del 1923 han ocupat successivament el lloc de violoncel Fou quartet de la cort de la reina Elisabet de Bèlgica 1932 i quartet resident a la Universitat Madison de Wisconsin des del 1940 A l’inici, la formació era reconeguda com a especialista en música contemporània, però amb els anys anà ampliant el repertori Enregistrà els…

La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L…

Competí amb el CN Terrassa, amb el qual fou campió de Catalunya absolut de 100 m lliure 1963, i d’Espanya formant part dels equips de relleus catalans de 4 × 100 m lliure 1963-64 i 4 × 200 m lliure 1962-64 Fou dos cops recordista estatal de 4 ×100 m lliure 1963, 1964 i quatre cops de 4 × 200 m lliure 1963-64 Participà en els Campionats d’Europa 1962, els Jocs Mediterranis 1963 i els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 La seva carrera es veié interrompuda pel servei miliar i el 1967 començà la carrera de tècnic Entrenà successivament al Reus Deportiu, el CN Catalunya, el CN Terrassa, el…

Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i…

L’àrea urbana s’estén per la península d’Aden , dominada per dos turons volcànics Jabal Shamsan, Jabal Hasan entre els quals hi ha el port Comprèn els districtes de Crater barri de residència, Tawahi i Ma'alla, junt amb Steamer Point àrea portuària i comercial i l’istme de Khormaksar, amb el districte de Sheikh Othmarn i l’aeroport civil i militar La seva importància prové d’ésser el principal port i estació de tràfic de petroli a l’entrada de la mar Roja Universitat Centre estratègic, des de temps antics s’hi han installat, successivament, egipcis, romans, etíops i perses Durant…