Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Masdevalentí
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Vandellòs (Baix Camp), situat a l’oest del poble.
El 1930 tenia 7 h
Sant Julià d’Unarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis Són força les notícies del lloc en època romànica En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar , identificable amb la vall d’Unarre La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d’Àneu un home que tenia’ a Unarre L’any 1203, Ramon de Castellvell…
Castell de Castelltort (el Bruc)
Art romànic
Aquest castell es trobava en els límits del castell de la Guàrdia primer, i després del del Bruc i el de Castellolí, al coll anomenat de Castelltort, i tenia la missió de guardar el pas de la carretera que de la Conca d’Òdena es dirigia cap a la vila de Piera Les poques notícies que es tenen no permeten confirmar si tenia terme, i, en cas afirmatiu, havia de ser molt petit Sembla que estava vinculat al castell de la Guàrdia de Montserrat i apareix sempre sota el domini dels mateixos senyors del castell de la Guàrdia, primer els vescomtes de Barcelona i després la família Guàrdia La primera…
Sant Pere de Reixac
Barri
Antiga parròquia del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) entorn a la qual es troba el barri de Reixac
.
El 1981 tenia 5 273 h
el Realenc
Nucli
Nucli de població establert a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización dins el municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), al S de la vila, a la zona del Saladar.
L’any 1981 tenia 445 h
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda danesa d’or, del s XIX, introduïda pel rei Frederic VI i encunyada també per Frederic VII.
Tenia un valor de cinc tàlers
Erroll Garner
Música
Pianista i compositor de jazz nord-americà.
L’any 1944 es traslladà a Nova York i començà a actuar en diversos cabarets, amb la qual cosa començà a ser conegut A partir del 1950, actuant sempre al capdavant d’un trio, assolí la celebritat mundial Malgrat que fou autodidacta i que desconeixia la teoria musical, tenia una gran capacitat per absorbir la música que es produïa al seu voltant així, prenia el que l’interessava d’estils com el stride , el swing o el bop i hi afegia alguns elements propis Considerat un dels pianistes més importants de la història del jazz , tenia una manera de tocar molt completa en què feia servir àmpliament…
Ranieri Vilanova
Música
Pianista i compositor català.
Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna font apunta al…
Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Organisme rector de l’halterofília a Catalunya.
Fou creada l’any 1969 arran de la desvinculació d’aquest esport de la Federació Espanyola de Gimnàstica, on figurava dins la secció d’aixecament de pes Els seus promotors foren Joan Peña Morera, Ferran García Reverté, Àngel Cuadripani i Jaume Figueras Grau, que es convertí en el primer president El club pioner d’aquest esport a Catalunya fou el Centre Gimnàstic Barcelonès El 1970 la federació tenia 500 llicències Promou i regula la pràctica de l’halterofília i organitza competicions com la Lliga catalana, el Campionat de Catalunya i, puntualment, el Campionat d’Espanya, i encontres estatals i…
Grup Atletisme Lluïsos de Mataró
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de Catalunya i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina