Resultats de la cerca

Caricaturista al “Cu-cut", amb el pseudònim de Feréstech Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme Alguna de les seves obres —xalet del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet— ha estat atribuïda erròniament a Gaudí Influït per la Sezession, és autor de diverses cases a Barcelona, can Coll 1912, can Aguadé 1914, can Damians magatzems El Siglo, premi de l’ajuntament, del 1915, can Ferrer-Vidal 1916 Construí importants hotels per a l’empresa Marquet, com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona Tingué una participació…

L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de…

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta església, dit de…

Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces…

La capital és Ginebra Inclou l’extrem occidental del llac Léman, i forma un escanyament que s’endinsa a França, de la qual el separen 102 km de frontera Ocupa una cubeta travessada pel Roine a la sortida del llac Léman i que s’estén entre els contraforts sud-orientals del Jura pel N i el NW i els Prealps de Savoia al SE És un cantó molt poblat, amb una densitat de 1 402 h/km 2 1995 la majoria de la població és urbana, car el 94% resideix a l’aglomeració de la capital, on es concentra tota l’activitat econòmica i la vida del cantó Hom hi parla el francès L’agricultura, tradicional riquesa del…

Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea metropolitana Als països…

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…

Fou organitzat conjuntament per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, i tingué com a soci principal la UNESCO La multiculturalitat, la globalització i la sostenibilitat foren els temes dominants de les conferències, els actes i les exposicions Els aspectes urbanístics, financers i també de continguts de l’esdeveniment desencadenaren nombroses controvèrsies El Fòrum de Barcelona encetà un model que continuà el 2007 a la localitat mexicana de Monterrey i el 2011 a Valparaiso Xile Tanmateix, arran de la crisi econòmica, s’ajornà indefinidament la quarta…

Format a Barcelona, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i s’especialitzà en urbanisme i disseny d’estratègies territorials És professor a la UAB des del 1995, on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i l’Observatori de la Urbanització La seva activitat professional comprèn la recerca acadèmica i científica en el camp de la diagnosi territorial i les estratègies urbanes relacionades amb els processos de metropolització el treball docent en diferents programes universitaris, nacionals i internacionals, relacionats amb l’ordenació…

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787,…