Resultats de la cerca
Es mostren 1845 resultats
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on té lloc la fotosíntesi Industrialment la cloroflla és utilitzada en la…
turbopropulsor

Vista escorxada d’un turbopropulsor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Motor híbrid que acciona una o més hèlixs i proporciona impuls en forma de reacció.
Funciona de manera semblant a un turboreactor, però amb la diferència que una gran part de l’energia de propulsió dels gasos d’escapament 80 a 85% és utilitzada per a moure una turbina més gran que les dels turboreactors, que impulsa, a través d’un sistema reductor mecànic, l’arbre de l’hèlix És un tipus de motor més econòmic que el turboreactor i és especialment indicat com a grup propulsor, entre d’altres, d’avions comercials de línies de curt recorregut llur velocitat ideal són els 750 km/h, d’helicòpters, d’aerolliscadors, etc
sagnia
Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.
Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no és…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels…
barra de torsió

Esquema de funcionament d’una barra de torsió
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de ressort constituït per una barra d’acer de gran esveltesa, feta treballar a torsió.
Pot ésser utilitzada en els automòbils com a element elàstic de la suspensió — en substitució de les ballestes o molles helicoidals— o bé com a element estabilitzador, per tal de reduir el balanceig del vehicle durant els viratges Quan fa de ressort, acostuma a encastar-se un dels seus extrems a la carrosseria mentre que l’altre és fixat sobre el suport de la mànega de la roda quan fa de barra estabilitzadora , és muntada transversalment a la llargada del vehicle i els seus extrems van fixats als suports de les mànegues de les rodes de cada banda suspensió
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
Hippolyte Coste
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic occità.
Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922
toca
Indústria tèxtil
Tela de lli o de seda utilitzada per a la fabricació de toques.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina