Resultats de la cerca

A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach, Mozart, Haydn,…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís Masriera—, d’una…

Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús habitual del…

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Competí a les files del Club Natació Barcelona i participà en algunes proves populars com la Travessia al port de Barcelona i la de l’estany de Banyoles, que guanyà el 1948 En waterpolo fou campió d’Espanya 1948, 1951 i debutà amb la selecció espanyola l’any 1949 Entrenà l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya 1953-61 i el Club Natació Poblenou 1962-65 Viatjà per estudis als Estats Units, on es formà com a entrenador i, posteriorment, tornà a les files del CN Barcelona 1967-79 Es feu càrrec del primer equip de waterpolo 1970-79 i després fitxà pel Club Natació Catalunya 1979-88 El…

Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…

Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A Florència, on era…

Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa les obres d’…

Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy 1792-1805 i…