Resultats de la cerca
Es mostren 675 resultats
punta
Música
Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’ús d’aquesta…
Sylvano Bussotti
Música
Compositor italià.
Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…
,
Premi Internacional Catalunya

Escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies
© Generalitat de Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat anualment, des del 1989, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward Osborne Wilson…
Guido Santórsola
Música
Compositor, director i violinista d’origen italià.
Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a…
Nikolaj Andrejevič Roslavec
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…
Raimbaut de Vaqueiras
Música
Trobador provençal.
Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les…
Constantijn Huygens
Música
Poeta, músic i diplomàtic neerlandès.
Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’…
Enrique de Valderrábano
Música
Compositor i violista de mà castellà.
Vida Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales Osuna, 1555, Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas Valladolid, 1547 En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J Des Prés, N Gombert, C de Morales, A Willaert, PhVerdelot, J Mouton, L Compère, J…
arpeggione
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C Les sis cordes afinades com les de la guitarra mi, la, re, sol, si, mi, metàlliques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals L' arpeggione , o guitarra d’arc, fou inventat per JG Stauffer a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina