Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Antoni de Masdéu i de Montero
Cristianisme
Teòleg.
Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural
Josep Maria de Maranges i de Diago
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…
Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701
Josep Maria d’Ortodó i de Maymó
Historiografia
Industrial i historiador.
Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant…
Josep Eugeni Moré i de la Bastida
Economia
Industrial, negociant i terratinent cubà, fill d’un militar català natural de Tossa.
Primer comte de Casa Moré 1879 Fou coronel del batalló de caçadors de l’Havana i senador del regne per l’Havana Fou un dels principals magnats sucrers de l’illa i d’importants ingenios potreros , d’una refineria de petroli i de magatzems Fundà el ferrocarril de Sagua i el Banco Agrícola de Puerto-Príncipe Fou president del partit Unión Constitucional, a l’Havana
Josep Gregori de Montero i d’Alòs
Història
Erudit.
Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum
Josep Maria Mir i Mas de Xexàs
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, caricaturista, crític i assagista.
Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art
Josep Folc Cardona-Borja i d’Erill
Història
Militar i polític, conegut també per Sanç Roís de Liori.
Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per…
Josep Marià de Cabanes i d’Escofet
Arqueologia
Història
Polític liberal i arqueòleg.
De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los…
Lluís Antoni Josep Maria Baixeras i Espiell

Lluís Baixeras i Espiell
Arxiu RACC
Automobilisme
Dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme.
Després de la renúncia d’Enric Cera i Buxeda, esdevingué president del Reial Automòbil Club de Catalunya 1906-08 Gran apassionat de l’automobilisme, fou colleccionista dels models de cotxes més moderns de l’època