Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
fosfolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids de les cèl·lules que per hidròlisi poden lliurar àcid fosfòric.
Ocorren, quasi exclusivament, en les membranes cellulars i, en petites quantitats, en els greixos de dipòsit El teixit nerviós n'és especialment ric Químicament són diesters de l’àcid fosfòric, el qual esterifica, d’una banda, un dels alcohols colina, etanolamina, serina, inositol, etc, i de l’altra, la glicerina o bé l’esfingosina Un grup molt gran i molt variat de fosfolípids és constituït pels fosfoglicèrids o glicerilfosfàtids Les esfingomielines són fosfolípids que contenen esfingosina i que, per tant, formen part dels esfingolípids
jazz-rock
Música
Variant del jazz sorgida al començament dels anys setanta que combina elements del jazz i del rock
.
Sobre un ritme binari propi del rock , hom hi superposa la improvisació pròpia del jazz , per bé que en una mesura menor que en aquest És també característic el predomini dels instruments electrònics o electrificats En fou l’iniciador Miles Davis amb el seu disc Bitches Brew 1969 Altres conreadors notables són CCorea, HHancock, JZawinul, SClarke, TWilliams i JMcLaughlin La majoria d’ells han format part també dels grups de MDavis, el qual ha continuat també en aquest estil Als EUA és anomenat fusion
happening
Art
Teatre
Manifestació artística i teatral consistent en un espectacle de desinhibició, de comunicació intel·lectual i d’agitació política.
Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès
Bartomeu Poses
Història
Militar
Militar carlí.
Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal
Antonio Pizzuto
Literatura italiana
Escriptor italià.
Llicenciat en lleis i filosofia, fou també comissari de policia i vicepresident de la Interpol Es dedicà a la narrativa i publicà nombroses obres en l’espai de deu anys Signorina Rosina 1959, Si riparano bambole 1960, Ravenna 1962, Paginette 1964, Sinfonia 1966, Nuove paginette 1967 i Testamento Pagelle I 1973 Constitueix un dels autors més singulars de la narrativa italiana actual, bé que no ha estat prou conegut, malgrat ésser molt apreciat a França i centre d’interès de crítics com Contini o Montale
Yṣḥaq Leib Pereṣ
Literatura
Escriptor jueu en hebreu i en ídix, del qual fou un dels conreadors moderns més notables.
Les seves posicions nacionalistes i socialistes es radicalitzaren a partir dels pogroms del 1881 Per bé que la seva producció abraça tota mena de gèneres, destaquen sobretot les narracions, on descriu la vida dels guetos en un estil simbolista que palesa la influència del hassidisme Destaca també l’obra teatral La cadena d’or 1907, on exalta la continuïtat de la cultura jueva al llarg dels temps Preocupat per la formació del poble jueu, escriví la Biblioteca Jiddisch , recopilació d’articles sobre temes científics i humanístics
nigromància
Esoterisme
Art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les coses futures.
Hom troba testimoniatges de la pràctica d’aquest art a Babilònia, a Grècia nékyia i a Roma També fou practicada pels hebreus bé que la Bíblia la condemna, n'enregistra diversos testimoniatges Entre els primers cristians fou condemnada, però sobrevisqué a la caiguda de l’imperi Romà, i hom en troba traces a l’edat mitjana i al Renaixement Encara subsisteix, esporàdicament i clandestinament, a l’Àfrica equatorial, a les Antilles i al Tibet Algunes característiques nigromàntiques tenen alguns aspectes de l’espiritisme modern
mil·lerita

Mil·lerita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel, NiS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar
Ahrimān
Mitologia
Esperit del mal en la religió iraniana.
El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes
cortinari

cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents