Resultats de la cerca
Es mostren 119441 resultats
serenata
Música
Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments (guitarres, mandolines, etc) o exclusivament instrumental, destinada originalment a ésser executada a l’aire lliure i a la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.
Els seus orígens són medievals, però se'n troben exemples a totes les èpoques A vegades té una forma dramàtica i fins i tot és part integrant de l’òpera Durant el període clàssic fou essencialment una forma instrumental
prehistòria

Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…
hermafroditisme
Patologia humana
Presència, en un mateix individu, com a conseqüència d’un defecte de diferenciació de les gònades, d’òrgans sexuals masculins i femenins i de teixit ovàric i testicular; o bé, a causa de malformacions o disfuncions hormonals, de caràcters sexuals secundaris d’ambdós sexes.
En el primer cas, hom parla d’hermafroditisme veritable o genuí , i és excepcional dins l’espècie humana En el segon cas, anomenat pseudohermafroditisme o ginandromorfisme , hom constata, en un mateix individu, alguns dels caràcters aparents dels dos sexes androgínia, ginàndria
fetitxisme
Religió
Culte dels fetitxes.
Aquest terme, aplicat pels portuguesos a la religió dels africans occidentals, fou introduït a Europa al s XVIII Hom l’aplicà, a més, a la religió dels pobles primitius Actualment, aquest tipus de religió és inclòs dins el concepte d'animisme
homilia
Cristianisme
Predicació, després de l’evangeli de la missa, que normalment comenta les lectures bíbliques fetes en la mateixa celebració.
L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
hedonisme
Filosofia
Dotrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer.
Són considerats hedonistes Aristip de Cirene i Epicur de Samos Segons l’hedonisme, els preceptes ètics són únicament regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
damasquinatge
Art
Treball decoratiu d’artesania consistent en la incrustació de metalls normalment preciosos sobre objectes de metall de no tant valor.
Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc
creosota
Farmàcia
Química
Líquid oliós, mescla de fenols (creosol i guaiacol, fonamentalment), obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.
Hom empra la creosota de fusta creosota oficinal en medicina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis La creosota d’hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta