Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Miquel Fluixench i Trill
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens
buf
Música
Terme que deriva de l’italià buffo ('còmic').
Si bé a l’origen s’aplicà al recurs expressiu d’aturar-se d’una manera còmica en el transcurs de la interpretació aturada buffa , al llarg de la història, ha designat un estil musical divertit stile buffo , el caràcter còmic dels arguments d’algunes òperes opera buffa o una tipologia en la veu de baix -viva i lluminosa, però amb menys extensió que un baix dramàtic-, adequada, entre d’altres, per a alguns personatges rossinians
Enric Cortès i Minguella
Bíblia
Biblista.
Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona
Artur Corbella i Pascual
Història del dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1874 i doctorat a Madrid Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la Universitat de Barcelona i notari a Reus Estudià temes de dret civil català, i collaborà en la revista dels Estudis Universitaris Catalans Dirigí i fundà la Revista del Notariado Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos 1892, El Código civil español comentado y concordado 1890 i Derecho catalán 1906, la seva obra més consultada
Ramon Corbella i Llobet
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres
,
Jules-Gabriel Compayré
Educació
Filosofia
Pedagog, filòsof i polític.
Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers 1890 i Lió 1895-1905, diputat per Taru 1881-89 i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie 1885, Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle 1897 i Les grands éducateurs 1904
Lluís Companyó
Biologia
Naturalista i metge.
Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera
Guillaume Colletet
Literatura francesa
Poeta i advocat francès.
Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852
Joan Cid i Mulet

Joan Cid i Mulet
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista polític.
A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador i a La Publicitat
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia
Historiador.
Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970