Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
palmó
Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
placebo
Farmàcia
Fals medicament preparat amb el mateix aspecte (gust, forma, color, pes, etc) que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu.
Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix
quelet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de color vermell castany, que arriba fins als 50 cm de llarg, d’hàbitat litoral.
Té una gran taca negra en l’origen de la línia lateral, la meitat dels radis de l’aleta dorsal espinosos i els altres tous, la vorera preopercular no espinosa i les aletes pectoral i caudal vermelloses El perfil frontal descriu una petita concavitat a l’alçada dels ulls
cigne cantaire
Cigne cantaire
© Sciadopitys
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargària que es diferencia del cigne mut per tenir la base del bec de color groc i la punta negra.
Emet un so potent i força harmònic És gregari, excepte en l’època de cria
verguetat | verguetada
verguetat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de verguetes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
serpentari
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, que és de color bru, intensament pigat de blanc al ventre i sota les ales.
S'alimenta de serps i rèptils i habita a l’Índia, la Xina sud-oriental i Indonèsia
galera
Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
escuma de mar
Mineralogia i petrografia
Roca de color blanc o gris clar, formada principalment per sepiolita, que hom empra per a fer pipes de fumar, i abunda a l’Àsia Menor.
braga
Ictiologia
Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat.
Viu en aigües de profunditat mitjana, en fons rocallosos o sorrencs, i es nodreix d’algues i de petits animals És freqüent a les aigües dolces del centre i de l’est d’Europa Danubi, Rin, Volga i en alguns estanys del Rosselló