Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
la Salanca
Gran plana costanera del Rosselló, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al N, fins al cap de Leucata, i, al S, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.
Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…
serra de les Pedritxes
Serra
Contrafort (786 m alt.) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els termes de Terrassa i de Matadepera (Vallès Occidental), al darrer dels quals s’estén, als vessants de la serra i damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes
.
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
l’Olleria
Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la…
Nonasp
Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres molt pronunciats i constitueix, en part, el límit N del terme) i del riu d’Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del veí terme de Batea.
El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat explotades…
Montnegre
Cim
Cim (1 425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga (Alt Empordà) i del Tec (Vallespir), entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.
Montmeneu
Partida
Partida del municipi de Seròs (Segrià), al S del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt.), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’W de les Garrigues.
pic de Montareny
Cim
Cim (2 618 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (Lladorre) i de Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny
.
Xert
Carrer de Xert
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector occidental de la comarca, entre les moles del Turmell (1281 m alt.) i la Talaiola (948 m), al N, límit amb els Ports, i la serra del mas d’Enruna, el coll de Tintorers i la rambla de Cervera, al S.
La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl…