Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
difil·lidis
Zoologia
Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
A més, presenten l’escòlex acabat en una eminència orostre amb ganxos Parasiten els intestins dels selacis i tenen com a hostes intermedis crustacis i molluscs marins Comprèn només el gènere Echinobothrium
divisió
Biologia
Mena de reproducció asexual o agàmica per la qual un individu pot donar origen a dos individus (divisió binària) o a uns quants (divisió múltiple).
Valmontone
Localitat
Localitat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant septentrional dels Colli Albani, a la confluència de dos torrents tributaris del Sacco.
Pa i Capellades
Caseria
Caseria del municipi de Quart de Poblet (Horta del Sud), formada per dos masos contigus (Pa i Capellades), situat a l’extrem occidental del terme.
bàlsam
Botànica
Farmàcia
Oleoresina d’aspecte més o menys viscós que conté un o dos àcids aromàtics -el benzoic o el cinàmic, o bé alguns derivats d’aquests-.
Els bàlsams flueixen naturalment, o per incisió, de determinades plantes i tenen propietats medicinals també són emprats en perfumeria
atzar
Filosofia
Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat.
Atès que la coincidència no és necessària, l’atzar presenta un aspecte subjectiu d’imprevisibilitat
cornal
Pesca
Corda d’uns dos metres de llarg lligada al costat del cop de l’ormeig, que serveix per a estirar-lo quan va molt ple.
fusió
Fonètica i fonologia
Procés, anomenat també coalescència, pel qual dos fonemes o més perden les característiques distintives, n’esdevenen un de sol i determinen o no una fonologització.
En català s’ha produït una fusió fonologitzadora a partir de fonemes llatins com ara N + Y, N + N, G + N, etc, en evolucionar fins a ɲ vinea > vinya, canna > canya, ligna > llenya
grampilló
Tecnologia
Clau sense cabota, en forma de U, amb punta a cada cap, que generalment serveix per a unir en una mateixa base dos elements juxtaposats.
fosfonitrílic | fosfonitrílica
Química
Dit dels composts formats per cadenes lineals o cícliques on alternen àtoms de N i de P amb dos substituents sobre cada àtom de fòsfor.
La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat