Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
dervix

Dervix girant
© Corel / Fototeca.cat
Islamisme
Individu, home o dona, que ha fet vot de pobresa.
Generalment, els dervixos formaven part d’una confraria religiosa i vivien en monestirs ribāt o ḫānqāh , molt abundants i rics, sobretot a l’Egipte de l’època dels mamelucs tanmateix, viatjaven també individualment com a monjos mendicants Actualment són majoria els exclaustrats, provinents de la classe baixa, i sovint es lliuren a actes exhibicionistes, possibles gràcies a l’estat hipnòtic, no sempre d’acord amb l’Alcorà
consolda

Consolada major
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, híspides, de fulles oposades ovades o lanceolades i flors de corol·la tubulosa disposades en cimes.
La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida
confraria de pescadors
Pesca
Dret marítim
Entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima; és coneguda també com a pòsit de pescadors o pòsit marítim.
Les seves finalitats són, principalment, l’assessorament de l’administració en tot allò que fa referència a la pesca en la mar i la collaboració amb l’Institut Social de la Marina en la gestió de la seguretat social dels pescadors Sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitza les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa
txistu
Música
Flauta de bec, pròpia del País Basc.
Té tres orificis, dos d’anteriors i un de posterior, i es toca amb la mà esquerra, mentre que la dreta toca el tamborí dit aratza o ttunttun La seva sonoritat penetrant el fa apte per a acompanyar diferents danses Modernament, hom ha creat bandes de txistulariak , constituïdes per dos txistus amb tamborí, un txistu tercer o silbote , afinat a una quinta més baixa, i un tabal
energia geotèrmica

Energia geotèrmica utilitzada per a calefacció domèstica i industrial
© Fototeca.cat
Geologia
Energia
Energia provinent dels jaciments d’aigua calenta i vapor, conseqüència de l’activitat tèrmica de l’interior de la Terra.
Si estan situats en conques sedimentàries són generalment de baixa temperatura de 60 a 150° C i poden ésser utilitzats per a calefacció domèstica, industrial i agrícola Quan es troben en zones d’activitat volcànica o tectònica recent, l’aigua està en forma de vapor o salmorra a 200-300° C i és utilitzable en centrals geotèrmiques per a la producció d’energia elèctrica
sabata

Peces de la sabata
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell (en la sabata alta
o borseguí
), amb sola de cuir, de goma, etc.
Les peces constitutives de la sabata que no cobreix el turmell sabata baixa eren i solen ésser, especialment en les fetes a mà, ultra la sola, la puntera, l'empenya, la llengüeta i la talonera, i les de la sabata alta la puntera, l’empenya, la llengüeta aquestes dues darreres constituïdes generalment per una sola peça, anomenada llengua , el tirant, la canya i la talonera
tetracloroetilè
Química
Líquid incolor no inflamable, d’olor etèria, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que té una densitat d’1,6227, bull a 121°C i es congela a -22°C.
Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Castell de Malveí (les Valls d’Aguilar)
De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús
Santa Susanna (Alella)
Art romànic
Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edat mitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edat mitjana