Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
Alessandro Tassoni
Literatura italiana
Poeta i literat italià.
La seva obra principal, La secchia rapita 1622, és un poema heroicoburlesc en dotze cants, escrit en octaves, l’argument del qual és la guerra entre modenesos i bolonyesos per la possessió d’una galleda de fusta Altres obres són dues Filippiche 1614-15, contra la dominació espanyola, i els deu llibres de Pensieri diversi 1620, recull de qüestions científiques, literàries i filosòfiques
Àngel Torrens i Dalmau
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió
Mihály Tompa
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida
Tizoc
Història
Setè emperador asteca (1481-86).
Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis
Albert Thomas
Història
Polític francès.
Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32
John Talbot
Història
Militar
Militar anglès.
Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània
Harriet Beecher Stowe
Literatura
Escriptora nord-americana.
Partidària de l’abolicionisme, escriví en defensa dels esclaus Uncle Tom's Cabin or Life Among the Lowly 1851, novella que causà fortes polèmiques però que tingué una influència extraordinària damunt les tensions que menaren a la guerra de Secessió dels EUA, malgrat el seu discret valor literari Cal recordar, també, Old Town Folks 1869, petit retaule de la vida a Nova Anglaterra
Maxwell Anderson
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949
Louisa May Alcott
Literatura
Novel·lista nord-americana, filla d’Amos Bronson Alcott.
A més de la influència del seu pare, rebé les de Thoreau, Emerson i Parker Amb les seves cartes Hospital Sketches 1863, on recollí les seves experiències com a infermera durant la guerra de Secessió, aconseguí una certa fama Excellí, però, sobretot, en les narracions per a la joventut Little Women 1868, Little Men 1871, etc, que escriví amb finalitat moralitzant
Niccolò Albergati
Cristianisme
Monjo cartoixà, bisbe de Bolonya (1417) i cardenal (1426).
Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí