Resultats de la cerca

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm…

D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…

Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la catedral, com a…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…

Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Bartomeu de Covildases des del costat de tramuntana M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Covildases es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, al peu del puig de Cubell, vora el Puigsacalm, a uns 1 150 m d’altitud i a uns 200 m del mas de Sant Bartomeu Mapa 294M781 Situació 31TDG473639 Per arribar-hi cal agafar la pista que surt de Vidrà vers Siuret després d’1,50 km hom trobarà un trencall a mà dreta, el qual continua en sentit contrari, és a dir, vers migjorn, tot fent costat al curs del riu Ges al cap d…

Situació Detall de l’excavació, on apareix el basament del suposat absis de la capella del castell Arxiu Gavín Santa Maria és el nom amb què es coneix la capella que hi hagué a l’interior del castell del Far Així doncs, tant la situació com l’itinerari que cal seguir per a arribar-hi són els mateixos que hem descrit per al castell Història És clar que la història de la capella de Santa Maria està directament relacionada amb la del castell Sembla que la primitiva capella devia correspondre a la primera fase d’existència del castell, al segle XI, i que es devia anar transformant, igual que el…

Situació Dues sepultures, una mica desgastades, situades a la banda occidental de la necròpoli F Junyent-A Mazcuñan Forma aquesta necròpoli un conjunt de tombes excavades a la roca, situat uns 13 metres vers tramuntana de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 09,8 —y 47,5 31 TDG 098475 El camí per arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església JVV Necròpoli És molt probable que aquest cementiri, primitivament, encara comptés amb…