Resultats de la cerca
Es mostren 119433 resultats
llàgrima
Anatomia animal
Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull.
Quan la secreció és massa abundant i, per tant, el líquid no s’escorre totalment cap a les fosses nasals, aleshores va caient cara avall La secreció de llàgrimes augmenta en les processos irritatius locals o per un mecanisme central psíquic, sobre el qual influeix, sobretot, el to afectiu
comboi
Militar
Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc, convenientment escortats.
L’escorta o guàrdia encarregada de la seguretat del transport és distribuïda, sota el comandament d’un cap, entre l’avantguarda, la rereguarda, la protecció immediata situada tot al llarg del comboi i la força de reserva La gran longitud dels combois motoritzats en fa molt difícil la protecció
sístole
Biologia
Contracció de les cavitats del cor que té lloc d’una manera isòcrona en les aurícules i en els ventricles.
En la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles, i en la ventricular la sang és impulsada des dels ventricles cap a les artèries aorta i pulmonar La sístole ventricular determina el primer to cardíac, el xoc de la punta i la pulsació de les artèries
esport

Esport (waterpolo)
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme…
estalactita
Fragment d’una estalactita
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua
lamé
Indústria tèxtil
Dit del teixit amb ordit de seda o de filadís i amb dues trames, una del mateix material de l’ordit i l’altra de fils de metalls preciosos o d’imitacions d’aquests.
Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat
incubació
Zoologia
Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se.
És pròpia dels rèptils i dels ocells i pot ésser feta mitjançant la calor transmesa directament pel cos la majoria d’ocells, algunes serps, els monotremes o per mitjans extracorporals, com colgant els ous a la sorra calenta serps, sauris, tortugues i algus ocells o sota matèries vegetals en descomposició cocodrils
hidroteràpia
Utilització de l’aigua amb finalitat terapèutica.
Entre les diverses formes d’aplicació cal esmentar les dutxes d’aigua o de vapor, els banys freds o calents o bruscament alternats, l’exposició de la calor de l’estufa seca o humida, etc L’administració interna de l’aigua també és considerada per alguns com un remei hidroteràpic
sarna
Fitopatologia
Denominació que inclou malalties de les plantes que tenen en comú alteracions de l’escorça.
És aplicat principalment a les malalties de tubercles de patata, com la sarna ordinària o actinomicosi, produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies La sarna pulverulenta produïda pel fong ficomicet Spongospora subterranea, la sarna verrucosa produïda pel fong ficomicet Synchytrium endobioticum i la sarna platejada produïda pel fong demaciaci Spondilocladium atrovirens
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis