Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
fusell submarí
Esport
Militar
Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica, el qual consta d’un canó llarg i un dispositiu per a disparar; llança arpons a grans velocitats, units a l’arma amb un cordill, generalment de niló.
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
longilini | longilínia
Antropologia
Psicologia
Segons la biotipologia italiana, dit del biotip dels individus caracteritzats pel fet de tenir els membres llargs, amb relació al tronc, talla alta, tòrax llarg i prim, pannicle adipós poc desenvolupat i músculs flàccids i llargs.
Correspon al tipus astènic de Kretschmer
muleta
Muleta
purolipan (CC BY-NC-ND 2.0)
Tauromàquia
Bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell, amb què el torero efectua les millors posicions de lluïment, davant les envestides del toro, i amb què el fa acotar per a l’estocada final.
metaestable
Química
Dit del sistema que, bé que no és estable teòricament en unes condicions determinades, té una velocitat de transformació tan petita que presenta una aparença d’estabilitat, almenys durant un interval de temps no excessivament llarg.
potera
Potera
Pesca
Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc., consistent en una peça cònica de plom, suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en la seva part inferior de quatre o més ganxos girats cap amunt.
Hom l’amolla fins a prop del fons de la mar i la fa anar i venir constantment fins que amb una de les punxes enfila la presa
pila
Heràldica
Peça ordinària consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
N'hi pot haver més d’una, i en aquest cas es pinten més estretes Hom parla de pila en banda o pila en barra quan és collocada a l’angle destre o al sinistre del cap, en la direcció de la banda o de la barra
bamps
Esport
Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps.
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en fa o en si…