Resultats de la cerca

Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta

Excellí, sobretot, en la narració curta, i es donà a conèixer amb un volum de narracions, A Curtain of Green 1941, basades en la crisi econòmica del 1921, narrades en un estil qualificat de “Southern Gothic”, en la línia de WFaulkner La seva novella The Robber Bridegroom 1942 tingué continuació amb diversos títols més, dels quals sobresurten Losing Battles 1970 i The Optimist's Daughter 1972, premi Pulitzer És autora també de l’assaig The Eye of the Story 1978 i l’autobiografia One Writer's Beginnings 1984

Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells

La seva sal sòdica nitroprussiat sòdic és emprada per al reconeixement de l’ió sulfur S = , amb el qual dóna una coloració vermella fugaç, que és deguda al compost Na 4 FeNCN 5 NOS La sal sòdica té activitat com a fàrmac vasodilatador El seu dihidrat es presenta en forma de cristalls de color vermell, molt poc solubles en alcohol, i solubles en 2,3 parts d’aigua La solució aquosa és inestable en presència de llum En medicina és emprat per via intravenosa en les crisis hipertensives ja que actua produint vasodilatació perifèrica directa

La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims

La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell

Estudià amb FPedrell i amb Saint-Saëns Escriví obres musicals com l’òpera La buena guarda , però es donà a conèixer especialment com a investigador quan, establert a Suècia, descobrí el Cançoner del duc de Calàbria , o d’Uppsala, que reedità 1909 Publicà Sobre Juan del Encina 1895, Ensayos de crítica musical dues sèries 1904 i 1922, Discantes y contrapuntos 1906, Catalogue des imprimés de musique des XVIe et XVIIe siècles de l’Université d’Uppsala 1911 i estudis sobre les òperes de Pedrell i sobre obres de la música catalana i universal