Resultats de la cerca
Es mostren 3171 resultats
arganells
Mena d’àrguens més petits que els ordinaris, destinats al tragí de mercaderia fràgil i de mal empaquetar.
adam
Home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que va sempre mal engiponat, brut.
costums
Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal.
carrera
Indústria tèxtil
Defecte longitudinal en els teixits o gèneres de punt produït per manca de fils, fils mal passats, etc.
golfada
Meteorologia
Mal temps i mala mar que radiquen en un golf (especialment el golf del Lleó) o en procedeixen.
Miguel Antonio de la Gándara
Història
Polític castellà.
Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona
Luis Durand
Literatura
Escriptor xilè.
La seva obra, pintoresquista, s’inscriu en el criollisme rural Dirigí la revista literària Atenea Obres seves són Chabela 1927, Mal de amor 1928, Tierra de pellines 1929, Mercedes Urízar 1934, Frontera 1949, les novelles Presencia de Chile 1941 i Gentes de mi tiempo 1953 i l’assaig Don Arturo , biografia del president Alessandri
Tallers Nacionals
Història
Entitat de producció creada a París pel govern provisional revolucionari (febrer del 1848), que s’inspirà, bé que desvirtuant-les, en les idees socials de Louis Blanc.
Per tal de combatre la crisi social i econòmica, els obrers en desocupació forçosa foren collocats en obres públiques, però llur treball, mal organitzat, no fou rendible i llur nombre passà dels 10000 inicials a més de 100000, la qual cosa provocà un augment insostenible de les despeses La seva dissolució juny ocasionà violents aldarulls
Jesús Tuson i Valls
Jesús Tuson
CCMA
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…
,
subjuntiu concessiu
Gramàtica
En certes llengües, com el llatí, subjuntiu usat en una proposició subordinada que li dóna valor de concessiva: ne sit sane summum malum dolor, malum certe est (‘encara que el dolor no sigui el mal suprem, certament és un mal’).
El català no coneix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s’hi acosta és la del tipus hi aniré, ni que sigui a peu