Resultats de la cerca
Es mostren 1665 resultats
punyera
Física
Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca.
A Andorra, la Seu d’Urgell i la vall Ferrera, val 1/24 de la quartera local, o sia 3,0566 l A Perpinyà val 1/8 del quartó rossellonès, o sia 1,148 l La punyera gran de la vall Ferrera té un valor doble que el de la punyera, o sia 6,1133 l
Justí Guitart i Viladerbò
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903
Jean Michel Vuillemin
Rugbi
Entrenador de rugbi.
Començà la carrera com a entrenador professional a França, al Rugby Club Plateau 25 1996-2002 Marxà a Itàlia, on entrenà l’Aquila 2003-05 i el Catània 2005-09 Arribà a Catalunya i feu de director tècnic de la Federació Catalana de Rugbi 2009-13, i després fou seleccionador d’Andorra 2013
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
comú
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila, ciutat, etc, representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú
.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú
Rafael Palomo Fernández
Bàdminton
Jugador de bàdminton.
Pioner a Catalunya, s’inicià al Club Fuji de la Seu d’Urgell i competí entre el 1984 i el 1995 Fou campió de Catalunya i d’Espanya individual en més d’una ocasió, però destacà en dobles Fent parella amb Miquel Andorrà, conquerí diversos títols estatals durant la segona meitat dels anys vuitanta
Josep Maria Guilera i Albiñana
Literatura catalana
Prosista i assagista.
Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965
Agustí Redondo Hernández
Golf
Jugador de pitch-and-putt.
Membre de l’Escola de golf HCP1, s’inicià l’any 1997 Guanyà el Campionat de Catalunya per equips 2004, 2006, la Copa Espanya 2005 i la Copa Catalunya 2010 Amb la selecció catalana, es proclamà campió del món 2004 També participà en partits internacionals com el Catalunya-Itàlia 2004 i el Catalunya-Andorra 2006
regió de la Seu d’Urgell
Regió (7537,1 km2) que ocupa el NW de Catalunya, corresponent als Pirineus Centrals catalans.
Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
