Resultats de la cerca

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres

Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà

Deixeble d’ESantasusagna i de Llotja Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del s XX Exposà a Barcelona des del 1942 Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera 1970 Rectorat de la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez

Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma 1885-90 i fou deixeble de Joan Mestre i Ricard Anckerman Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmeroli i Sorolla Fou professor d’art a Palma Conreà especialment el retrat, el paisatgisme i la natura morta, encara que algunes esglésies Mallorca, com l’església de Sant Julià de Campos, compten amb murals seus de temàtica religiosa d’excepcional qualitat

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València