Resultats de la cerca
Es mostren 2048 resultats
comtat de Rocamartí
Història
Títol concedit per Felip V el 1702 al doctor en drets Francesc Comes i Torró (Calaf, Anoia 1632 — Leganés?, Castella ~1707).
Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà
Antoni de Vilaplana
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll
Bonaventura Tristany-Bofill i Benac
Història del dret
Jurista.
Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde
Laurens Alma-Tadema

Laurens Alma-Tadema
©
Pintura
Pintor angloneerlandès.
Es formà a Anvers, on fou deixeble de Gustaaf Wappers i Hendrik Leys Es nacionalitzà anglès l’any 1873 La seva pintura, hereva del Romanticisme, pretén d’ésser una exacta reproducció de les civilitzacions antigues, emprant una tècnica molt realista Excellí també com a retratista La corona anglesa li concedí el títol de cavaller el 1899 Rivals inconscients 1893, de Laurens Alma-Tadema>
Albert Cazes
Historiografia
Prevere i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent, on exercí fins el 2006 i en remodelà l’església de Sant Jaume Especialista en heràldica rossellonesa, publicà estudis a les revistes CERCA , Conflent , etc i fou autor de nombroses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent Fou condecorat amb l’Orde de Cavaller de les Palmes Acadèmiques
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà…
Història de Paris e Viana
Literatura catalana
Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.
Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…
baronia de la Pobla Tornesa
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montornès
(Plana Alta), que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim.
El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
Carles de Morenés i de Caçador
Història
Noble.
Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina