Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
Francesc Matalonga
Història
Militar
Militar.
El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara
Napoleó d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana Gerolda.
Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc
Ramón de Bonifaz
Història
Militar
Marí i militar castellà.
Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué
Alp Arslān
Història
Segon soldà seljúcida, elegit pels emirs turcs en morir sense fills Ṭuḡrīl Beg (1063).
Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh
Fernão Peres de Andrade
Geografia
Història
Militar
Navegant portuguès, explorador i militar.
Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
Arnau de Jardí
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1272-1306).
Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia
Institut d’Estudis Eivissencs
Historiografia catalana
Institució dedicada als estudis locals creada el 22 de gener de 1949 per l’Ajuntament d’Eivissa, amb el nom d’Instituto de Estudios Ibicencos, a proposta de José Manuel Pardo Suárez, governador civil de les Balears.
Des d’un principi, quedà adscrit al Patronat Josep Maria Quadrado del CSIC Entre el 1951 i el 1966 publicà diversos llibres de caràcter històric Derecho foral ibicenco 1950, de J Costa i Ramon Santa María la Mayor Los cronistas apuntes históricos 1951, Historia de Ibiza Crónicas siglo XIX 1955, Historia de Ibiza Antigüedad 1957 i Historia de Ibiza Costumbrismo 1960, d’I Macabich i Llobet La triple muralla de la Ibiza árabe Ensayo de topografía histórica 1962, d’A Costa i Ramon, i Historia de Ibiza Costumbrismo II 1966, d’I Macabich i Llobet A partir del 1960 entrà en un llarg període d’…
Borbotó
Poble
Poble (borbotoners) del municipi de València, situat 3,5 km al nord de la ciutat.
El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns
Desenterrada una tomba amb una vintena de mòmies a Egipte
El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina