Resultats de la cerca

Les pellícules  El cant dels ocells , d'Albert Serra, i  Vicky Cristina Barcelona , de Woody Allen, són els grans triomfadors de la primera edició dels premis Gaudí, atorgats per la nova Acadèmia del Cinema Català El film de Serra s'endú el guardó a la millor pellícula en llengua catalana, millor director i millor fotografia, mentre que el de W Allen triomfa en els guardons a la pellícula en llengua no catalana, millor actriu secundària Penélope Cruz i música original

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla

Entrena habitualment al Gimnàs Alex Power Fitness i participa en competicions d’àmbit estatal i català Organitzà el Campionat d’Espanya de press banca Memorial Ramon Torregrosa 2009, el Campionat de Catalunya press banca 2009 o la primera edició de l’Open 350 Wilks 2011, tots celebrats al poliesportiu Can Titó També organitza exhibicions d’aixecament En destaquen els aixecadors Alejandro Rodríguez, subcampió d’Europa màster de powerlifting 2009, Blase A Cunningham, Kiavash Yousefi, Juan M Cruz, S Diego d’Ambrosio i Luis Tudela

Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas

D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat

Jugà en diversos equips canaris, en la Cultural Leonesa i en l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel RCD Espanyol la temporada 1944-45 Actuava d’extrem dret i fou jugador blanc-i-blau fins la campanya 1949-50 Amb l’Espanyol disputà 129 partits de Lliga, marcà 52 gols i fou finalista de Copa 1947 Posteriorment jugà al Saragossa, i al Las Palmas Fou quatre vegades internacional i participà en la Copa del Món 1950 Amb la selecció catalana disputà 2 partits i anotà un gol En retirar-se exercí d’entrenador i dirigí nombrosos equips, entre els quals la UE Lleida 1966-67

Autodidacte, s’estrenà el 1932 amb el volum de contes Fantoches Visqué alguns anys als Estats Units, primer com a professor a Berkeley, després com a director del Departament d’Afers Culturals de la Unió Pan-Americana La crítica és unànime en considerar O Tempo e o Vento 7 volums, 1949-63 com la seva millor obra Altres obres remarcables són Clarissa 1933, Olhai os lírios do campo 1938, O prisioneiro 1967 i Incidente em Antares 1971

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta ciutat Publicà…