Resultats de la cerca

El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i abans havia…

És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de defensar el…

La seva finalitat és la creació d’un mercat comú i la integració econòmica i regional entre els estats illencs del Carib A l’origen era format per algunes de les antigues colònies britàniques Barbados, Guyana, Jamaica, Trinitat i Tobago, Belize, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis El 1995 s’hi adherí Surinam i el 1999, Haití El seu secretariat té la seu a Georgetown, capital de la República de Guyana Des del 1991 en són membres associats les illes Verges britàniques i nord-americanes i les illes…

Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i…

L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’utilitza…

Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya del 1982 al…

Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles 1768, 1776…

Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…

Ingressà en l’orde dominicà i es doctorà en teologia 1644 El 1646 fou nomenat bisbe d’Aurenja gràcies al seu protector, el cardenal Michele Mazzarino, i quan aquest fou nomenat lloctinent de Catalunya, l’acompanyà a Barcelona 1648 Quan el cardenal tornà a Roma, ell restà a Barcelona com a intendent de l’exèrcit i envià informes a la cort de París sobre la veritable situació de Catalunya i sobre la repressió que hi exercia Pèire de Marca El 1660 participà en la conferència de Ceret sobre la partició de la Cerdanya, com a adjunt de Pèire de Marca en suspendre's temporalment la conferència, fou…

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta per Palomino…