Resultats de la cerca

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

La verdad averiguada de Guillem de Castro mostra un ambient aristocràtic castellanitzat a València

Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…

Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…

Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura…

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d’haver ajudat…

Fill de Mateu de Montcada i Sclafani Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília 1377, davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó 1380 Gestionà a Catalunya 1380 el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners obtinguts es dedicà a…

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…